Lluís Domènech i Montaner:
Mestre de mestres

Un dels arquitectes més importants del modernisme català

Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1849- 1923) va ser un dels arquitectes més importants del modernisme català. Llicenciat en Arquitectura l’any 1873, és l’autor d’edificis tan imponents com el Palau de la Música i l’Hospital Sant Pau de Barcelona. De jove va viatjar per Europa d’on va importar-ne coneixements tècnics i nous materials que li van possibilitar una nova visió de l’arquitectura.

Aquesta nova tècnica encaixà amb el sorgiment de la nova burgesia catalana que, de seguida, quedà admirada pel treball de l’arquitecte. No és d’estranyar, doncs, que sigui un dels arquitectes més prolífers de l’època i que diverses obres seves hagin estat reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Com a docent, va formar deixebles tan destacats del modernisme català com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch o Josep Maria Jujol.

Domènech i Montaner també va brillar com a dissenyador de tipografies, il·lustrador i enquadernador de llibres. Especialment important va ser el seu vessant polític, compromès amb el catalanisme polític va ser l’impulsor de la Lliga Regionalista i diputat a les Corts espanyoles. Va combinar la seva professió amb els estudis d’heràldica i art romànic.

L'obra. La Casa Navàs

La Casa Navàs va marcar una clara evolució del llenguatge arquitectònic de Lluís Domènech i Montaner. Des de bon començament va reunir un equip de col·laboradors de gran nivell i els va deixar treballar amb plena llibertat, un gest molt poc habitual en l’època. Especialment estreta va ser la seva relació amb el decorador Gaspar Homar; es van complementar tan bé que en les obres d’interiorisme de la casa sovint és difícil esbrinar on comença la feina d’un i on acaba la de l’altre. Amb tot, la part més arquitectònica correspon quasi sempre a Domènech i Montaner , i els llums, la fusteria, el mobiliari i els brodats a Gaspar Homar.

Aquesta no és l’única obra destacada a la ciutat de Reus del cèlebre arquitecte. Domènech i Montaner també va dissenyar l’Institut Psiquiàtric Pere Mata, la Casa Rull i la Casa Gasull, que avui dia també es poden visitar dins la Ruta del Modernisme que impulsa l’Agència Reus Promoció.

Segueix llegint

La seva vida, etapa a etapa

1850
Naixement
Naixement

Lluís Domènech i Montaner neix a Barcelona el 21 de desembre del 1850. És fill de Pere Domènech i Saló, un editor i enquadernador de prestigi, i Maria Montaner Vila, provinent d’una família benestant de Canet de Mar.

1873
Esdudis
Estudis

Cursa els estudis de Ciències Fisicomatemàtiques, continua la seva formació realitzant la carrera d’Arquitectura a Barcelona i, posteriorment, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid. Un cop finalitzats els estudis, viatja per tot Europa per tal de continuar formant-se i conèixer les noves tendències arquitectòniques. És llavors quan queda impressionat per l’arquitectura tradicional d’Alemanya.

1875
Professor
Professor

Només inaugurar-se l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, hi entra com a professor, juntament amb José Vilaseca Casanovas, i exerceix com a director del centre educatiu fins al 1920. Aquest càrrec li serveix per marcar les pautes del modernisme català i ser mestre de grans arquitectes del moment, com ara Antoni Gaudí.

El mateix 1875 es casa amb Maria Roura Carnestoltes, filla d’una nissaga de navegants adinerats de Canet de Mar, amb qui té vuit fills. La família viu a Barcelona, però segueix estiuejant a Canet de Mar, el seu poble natal.

1888
Exposició Universal de Barcelona
Exposició Universal de Barcelona

El 1888 és l’any de l’Exposició Universal de Barcelona, un esdeveniment que fa consolidar professionalment Domènech i Montaner, ja que rep diversos encàrrecs d’Elies Rogent, director de l’Escola d’Arquitectura i de les obres de l’exposició. El Castell dels tres dragons i l’Hotel Internacional són algunes de les seves obres d’aquest període, en què incorpora les arts aplicades i les solucions ornamentals que esdevindran habituals en la seva arquitectura. Aquest mateix any ingressa a la Lliga de Catalunya, partit polític del qual fou president.

1891
Polític
Polític

Funda Unió Catalanista i l’any següent és nomenat president del partit polític, juntament amb Enric Prat de la Riba, que hi actua com a secretari. El 1901 el partit es fusiona amb la Unió Regionalista i es constitueix la Lliga Regionalista, formada majoritàriament per la burgesia catalana que defensava una Catalunya lliure, forta i autònoma.

1901
La Casa Navàs
La Casa Navàs

En els anys de pas de segle es dedica a dissenyar habitatges particulars. Una de les obres més destacades del moment és la Casa Navàs de Reus, que conté un discurs comunicatiu únic. La Casa Lleó Morera de Barcelona o la Casa Solà Morales a Olot són altres exemples d’aquest període i s’hi pot veure una visió integral del Modernisme; s’integren les arts aplicades en l’escultura, el mosaic i els vitralls. Participen en aquests projectes artistes com Gaspar Homar o Lluís Bru, col·laboradors habituals de l’arquitecte.

1905
Hospital de Sant Pau
Hospital de Sant Pau

Aquest és un període de plenitud arquitectònica per a Domènech i Montaner. El 1905 s’inicien les obres per a la construcció del nou complex hospitalari, on segueix i millora els conceptes avantguardistes aplicats a l’hospital psiquiàtric Pere Mata. El 1911 s’inaugura el primer grup de construcció i, a partir del 1914, el fill de Domènech és el responsable d’acabar la construcció.

1905
Palau de la Música Catalana
Palau de la Música Catalana

El 1905 es comença la construcció de l’auditori encarregat per l’Orfeó Català, considerat la màxima expressió del modernisme català. El Palau de la Música i l’Hospital Sant Pau foren premiats al concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona dels anys 1905 i 1913, respectivament, i el 1997 la UNESCO els catalogà com a Patrimoni de la Humanitat.

1923
Mort
Mort

En els últims anys de la seva vida Domènech i Montaner es distancia dels grans projectes arquitectònics per dedicar-se a la investigació arqueològica i històrica. Cal destacar els manuscrits sobre la història de Catalunya i l’heràldica catalana, redactats a la Masia Rocosa de Canet de Mar, on passa gran part del final de la seva vida, ja que pateix un càncer d’estómac que li fa delegar tota l’activitat professional en el seu fill Pere Domènech Roura. Mor a Barcelona als 73 anys i és enterrat al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona, malgrat que la seva última voluntat era ser enterrat al panteó familiar de Canet de Mar.

Desplaça cap amunt