Rere la imatge actual d’edifici malmès, s’hi amaga l’interior més complet, fantasiós i esplèndid del modernisme català. Entrar a la casa és com endinsar-se en un gran jardí artificial ple de floritures en el qual destaquen els vitralls de més de dos-cents metres quadrats de superfície entre claraboies, envans, portes i finestres.

rebedor

Plena d'història

La Casa Navàs és, per la seva singularitat, un dels millors exemples del Modernisme a escala europea. Construïda entre el 1901 i el 1908 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i el decorador Gaspar Homar, és l’única obra modernista del país que ha arribat fins als nostres dies tal com es va estrenar.

L’edifici, el va encarregar Joaquim Navàs, un ric comerciant de teixits, en una època en què Reus estava en plena efervescència. Navàs i la seva esposa, Pepa Blasco, van demanar a Domènech i Montaner la construcció d’una casa botiga en una de les cantonades de la plaça del Mercadal. La comanda tenia un pressupost quasi sense límits, d’aquí que es convertís en una de les obres més luxoses de l’arquitecte barceloní.

veure més

Com a segona capital catalana, Reus va ser una de les ciutats més bombardejades durant la Guerra Civil Espanyola i la Casa Navàs també en va patir els efectes. A causa d’una de les bombes, l’any 1938 va perdre la torre, gran part de la teulada i algunes de les dependències del segon pis van quedar destruïdes. Després de la guerra, bona part de les estances van ser restaurades pels mateixos propietaris; la façana, però, encara presenta algunes importants mutilacions a la part superior, com són el gran coronament esglaonat i la torre cantonera, que donaven a l’edifici un aspecte elegant i esvelt.

Rere la imatge actual d’edifici malmès, s’hi amaga l’interior més complet, fantasiós i esplèndid del modernisme català. Entrar a la casa és com endinsar-se en un gran jardí artificial ple de floritures en el qual destaquen els vitralls de més de dos-cents metres quadrats de superfície entre claraboies, envans, portes i finestres. També es conserven intactes gairebé tots els elements decoratius, com el mobiliari, les tapisseries brodades, ceràmiques, pintures, teixits de seda, làmpades, estors… Per fer tots aquest treballs, Domènech i Montaner es rodejà dels millors artesans de l’època com van ser Gaspar Homar, Lluís Bru, Antoni Rigalt, Jeroni Granell, Eusebi Arnau, Pujol i Bausís o Hipòlit Montseny.

La casa, construïda a principis del 1900, manté totes les estances i el mobiliari original; això la converteix en una visita obligada per tots els amants del Modernisme, l’arquitectura, la història d’aquella època i del bon gust en general. Segur que la visita no us deixarà indiferents. Us hi esperem!

Des de 1901 fins avui

1901. Inici del projecte

planol1-casa-navas

L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner comença a dissenyar la Casa Navàs. És un encàrrec de Joaquim Navàs i Pepa Blasco, aquests comerciants tèxtils lliuren un xec en blanc a l’arquitecte perquè disposi del pressupost que necessita i li donen llibertat total de creació.

1903. Modificacions

Amb l’edifici encara en construcció, es va voler tancar amb una galeria d’arcs la terrassa del carrer de Jesús.

1905. S'obre la botiga

Domènech i Montaner tenia l’encàrrec de construir una casa botiga per als Navàs-Blasco. El primer que acaben és la botiga, que s’obre al públic l’any 1905.

1907. Atemptat

Una bomba explota al xalet que el Joaquim i la Pepa tenien a la Boca de la Mina. Se’n desconeix l’autoria. Tot i que no es lamenten danys humans, el comerciant s’espanta i se’n va a viure amb la seva esposa a Barcelona. Baixen sovint a supervisar les obres i a visitar la família.

1908. Any de la construcció

Aquest és l’any en què oficialment es va acabar de construir la Casa Navàs, malgrat que encara van estar treballant a l’interior uns anys més.

1911. El darrer vitrall

Tal com ho acredita un rebut conservat de l’època, aquest és l’any en què es va col·locar el darrer vitrall de la casa. Es tracta del vitrall que separa les escales del vestíbul.

6 de gener de 1915. Mor Joaquim Navàs

Any de la mort de Joaquim Navàs, enterrat amb tots els honors després d’una cerimònia a la prioral de Sant Pere, presidida per les màximes autoritats del territori. Pepa Blasco s’instal·la definitivament a viure a la Casa Navàs. Navàs mai va arribar a viure a la casa.

1928. Mor Pepa Blasco

Any de la mort de la senyora de la casa. Joaquim Navàs i Pepa Blasco no tenen descendents, així que reparteixen el llegat entre els nebots d’ella. El seu fillol, Joaquim Blasco, hereta la Casa Navàs. S’hi trasllada a viure amb la seva esposa, Maria Font de Rubinat, i els seus fills.

24 de març de 1938. Conseqüències de la Guerra Civil

La parella Blasco-Font de Rubinat decideixen no abandonar la Casa Navàs durant la Guerra Civil Espanyola, malgrat que la majoria de reusencs va abandonar el centre de la ciutat a causa dels constants bombardejos. Una d’aquestes bombes va impactar contra la casa el 24 de març del 1938 i en va destruir gran part de la segona planta, la torre i el capçal de l’edifici. La família aleshores es trasllada a viure a Salou.

1939. S'acaba la guerra

Acabada la guerra, Joaquim Blasco és empresonat i Maria Font de Rubinat i els seus fills se’n van a viure a casa del seu pare, Pau Font de Rubinat.

1940. Comença la restauració

A finals del 1939, Joaquim Blasco és alliberat. Per qüestions laborals es trasllada a Múrcia. Mentre el patriarca no troba lloc perquè s’hi estableixi tota la família, Maria Font de Rubinat continua vivint a casa del seu pare. Aquell any la parella decideix començar les obres de rehabilitació de la Casa Navàs; la prioritat és restaurar tota l’estructura perquè la casa torni a ser habitable. Les obres s’allarguen fins al 1943.

1943. La Casa Navàs es lloga

Acabades les obres de restauració lloguen la Casa Navàs. Primer, s’hi instal·la un notari; al cap de poques setmanes, però, deixa la casa i és un altre notari qui lloga l’habitatge per uns mesos.

1945. El doctor Nolla

El doctor Nolla i la seva esposa lloguen la casa; molts reusencs recorden l’època en què tenien el privilegi d’anar al metge a l’edifici més singular de la ciutat. Els Nolla són les persones que més anys gaudeixen de la casa, s’hi estan gairebé 40 anys.

1976. Mort de Joaquim Blasco

El propietari de la Casa Navàs mor l’any 1976. Joaquim Blasco deixa la casa en herència als seus dos fills grans: el Joaquim i el Jaume Blasco Font de Rubinat.

1981. El retorn de la Maria

L’any 1980, Maria Font de Rubinat, ja vídua i rondant els vuitanta anys, s’instal·la a la Casa Navàs amb el seu fill Joaquim. Hi va viure fins al darrer dels seus dies, l’any 1998. La Maria i els seus fills van protegir la casa de qualsevol renovació i modernització; a més, van invertir-hi tots els diners que van poder. Entre altres coses, van comprar els edificis del costat de la Casa Navàs per protegir-la i van restaurar gran part dels vitralls que s’havien destruït durant la guerra.

2009. Mor Joaquim Blasco fill

El 15 de juny del 2009 mor Joaquim Blasco, que ‒després de la desaparició de la seva mare‒ continuava passant la major part del dia a la Casa Navàs. Amb la seva mort, la casa passa a mans dels seus germans: la Pepa, el Màxim i la Dolors. Ells s’encarreguen de restaurar la tribuna de la façana i els arcs del terrat.

2018. Nova propietat

El novembre del 2018, un empresari reusenc decideix comprar la major part de la casa per obrir-la al públic, ja que fins aleshores només es podia visitar un dia a la setmana. Una tercera part encara resta en mans d’una de les hereves de la família Blasco-Font de Rubinat.

2019. Oberts al món

L’estiu del 2019 la Casa Navàs va obrir les seves portes als visitants per no tornar-les a tancar, des d’aleshores la casa es pot visitar cada dia. En aquests moments la propietat està estudiant quins treballs de restauració i museïtzació cal fer en aquesta joia del Modernisme a escala europea.

Visita la Casa Navàs

Aprofita els Xecs Regal i emporta’t els llibres i les entrades.

Què veuràs?

Comença la teva visita aquí. Coneix els detalls de les visites.

Lluís Domènech i Montaner

Va formar a deixebles com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch o Josep Maria Jujol.

Potser t'interessa