Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1849- 1923) va ser un dels arquitectes més importants del modernisme català. Llicenciat en Arquitectura l’any 1873, és l’autor d’edificis tan imponents com el Palau de la Música i l’Hospital Sant Pau de Barcelona. De jove va viatjar per Europa d’on va importar-ne coneixements tècnics i nous materials que li van possibilitar una nova visió de l’arquitectura.
Aquesta nova tècnica encaixà amb el sorgiment de la nova burgesia catalana que, de seguida, quedà admirada pel treball de l’arquitecte. No és d’estranyar, doncs, que sigui un dels arquitectes més prolífers de l’època i que diverses obres seves hagin estat reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Com a docent, va formar deixebles tan destacats del modernisme català com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch o Josep Maria Jujol.
Domènech i Montaner també va brillar com a dissenyador de tipografies, il·lustrador i enquadernador de llibres. Especialment important va ser el seu vessant polític, compromès amb el catalanisme polític va ser l’impulsor de la Lliga Regionalista i diputat a les Corts espanyoles. Va combinar la seva professió amb els estudis d’heràldica i art romànic.