Mestre de mestres

Lluís Domènech i Montaner neix a Barcelona el 21 de desembre del 1850. És fill de Pere Domènech i Saló, un editor i enquadernador de prestigi, i Maria Montaner Vila, provinent d’una família benestant de Canet de Mar.

Cursa els estudis de Ciències Fisicomatemàtiques, continua la seva formació realitzant la carrera d’Arquitectura a Barcelona i, posteriorment, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid. Un cop finalitzats els estudis, viatja per tot Europa per tal de continuar formant-se i conèixer les noves tendències arquitectòniques. És llavors quan queda impressionat per l’arquitectura tradicional d’Alemanya.

Només inaugurar-se l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, hi entra com a professor, juntament amb José Vilaseca Casanovas, i exerceix com a director del centre educatiu fins al 1920. Aquest càrrec li serveix per marcar les pautes del modernisme català i ser mestre de grans arquitectes del moment, com ara Antoni Gaudí.

El mateix 1875 es casa amb Maria Roura Carnestoltes, filla d’una nissaga de navegants adinerats de Canet de Mar, amb qui té vuit fills. La família viu a Barcelona, però segueix estiuejant a Canet de Mar, el seu poble natal.

El 1888 és l’any de l’Exposició Universal de Barcelona, un esdeveniment que fa consolidar professionalment Domènech i Montaner, ja que rep diversos encàrrecs d’Elies Rogent, director de l’Escola d’Arquitectura i de les obres de l’exposició. El Castell dels tres dragons i l’Hotel Internacional són algunes de les seves obres d’aquest període, en què incorpora les arts aplicades i les solucions ornamentals que esdevindran habituals en la seva arquitectura. Aquest mateix any ingressa a la Lliga de Catalunya, partit polític del qual fou president.

Funda Unió Catalanista i l’any següent és nomenat president del partit polític, juntament amb Enric Prat de la Riba, que hi actua com a secretari. El 1901 el partit es fusiona amb la Unió Regionalista i es constitueix la Lliga Regionalista, formada majoritàriament per la burgesia catalana que defensava una Catalunya lliure, forta i autònoma.

S’inicien les obres per a la construcció del nou complex. El 1911 s’inaugura el primer grup de construcció. El 1914 el fill de Domènech és el responsable d’acabar-ne la construcció.

Aquest és un període de plenitud arquitectònica per a Domènech i Montaner. El 1905 s’inicien les obres per a la construcció del nou complex hospitalari, on segueix i millora els conceptes avantguardistes aplicats a l’hospital psiquiàtric Pere Mata. El 1911 s’inaugura el primer grup de construcció i, a partir del 1914, el fill de Domènech és el responsable d’acabar la construcció.

El 1905 es comença la construcció de l’auditori encarregat per l’Orfeó Català, considerat la màxima expressió del modernisme català. El Palau de la Música i l’Hospital Sant Pau foren premiats al concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona dels anys 1905 i 1913, respectivament, i el 1997 la UNESCO els catalogà com a Patrimoni de la Humanitat.

En els últims anys de la seva vida Domènech i Montaner es distancia dels grans projectes arquitectònics per dedicar-se a la investigació arqueològica i històrica. Cal destacar els manuscrits sobre la història de Catalunya i l’heràldica catalana, redactats a la Masia Rocosa de Canet de Mar, on passa gran part del final de la seva vida, ja que pateix un càncer d’estómac que li fa delegar tota l’activitat professional en el seu fill Pere Domènech Roura. Mor a Barcelona als 73 anys i és enterrat al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona, malgrat que la seva última voluntat era ser enterrat al panteó familiar de Canet de Mar.