El grup empresarial MaserGrup finança la reconstrucció de la torratxa que es preveu que sigui una realitat el primer trimestre del 2026
La Casa Navàs de Reus ja ha iniciat els treballs de reconstrucció de la torratxa destruïda l’any 1938 a causa de l’impacte d’una bomba de la Guerra Civil. Aquesta mateixa setmana s’està començant a instal·lar la bastida necessària per a les obres de col·locació de la nova torratxa sobre la mateixa casa amb l’objectiu que, finalment, estigui enllestida a principis del 2026, segons les previsions de la constructora. D’aquesta manera, i gràcies al grup empresarial MaserGrup, que finançarà la totalitat de la reconstrucció, la Casa Navàs retornarà al seu aspecte original, el projectat per Lluís Domènech i Montaner a principis del segle xx.
Com ja es va anunciar a meitats del 2024, després de la restitució del capcer, la propietat de la Casa Navàs vol materialitzar la reconstrucció definitiva de la façana i aixecar de nou la singular torratxa que presidia la cantonada de l’immoble abans de la guerra. Des de fa setmanes, els artesans implicats en la reconstrucció ja estan treballant als seus tallers en els diferents elements constructius i ornamentals que, des d’ara, la constructora Constècnia començarà a col·locar sobre la Casa Navàs, seguint el projecte tècnic dissenyat pels arquitectes Joan Tous i Pau Jansà, responsables també de la restitució del capcer l’any 2020.
De moment, durant aquesta darrera setmana d’agost, s’està instal·lant la bastida que, primerament, permetrà començar a col·locar l’estructura d’acer inoxidable sobre la qual se subjectaran les pedres que conformaran la torratxa. Aquesta estructura no existia en la torratxa original, però la seva col·locació és obligatòria atenent a l’actual normativa en matèria de seguretat.
L’estructura d’acer es lligarà a l’edifici, tasca per a la qual serà necessari desmuntar part de l’actual teulada. Posteriorment, es procedirà a col·locar els blocs de pedra esculpits artesanalment pel mestre picapedrer de la Selva del Camp, Florenci Andreazini, a partir de pedra originària de Vinaixa, la mateixa que va utilitzar Domènech i Montaner.
Ara fa un any es va anunciar que la torratxa es muntaria prèviament en un dels tallers de Constècnia per comprovar el correcte encaix de les peces que la configuren, abans de ser traslladada per blocs a la Casa Navàs. A dia d’avui, però, com que es tracta d’una feina complexa, i el muntatge requereix d’una precisió mil·limètrica, s’ha optat per muntar-la al taller només de manera parcial i acabar-la de construir sobre el mateix edifici amb l’objectiu d’assegurar-ne una col·locació òptima.
Una vegada hagi finalitzat aquesta fase, es procedirà a la col·locació dels vitralls, elaborats pel mestre vitraller Joan Serra Renom, de l’empresa L’Art del Vitrall de Sabadell. La reconstrucció finalitzarà amb la col·locació dels elements treballats en ferro, que finalment seran obra de Marc Herrero Baró, artesà de la forja de Santa Maria de Palautordera, d’entre els quals destaca, especialment, la rèplica del vaixell de Jaume I que presidirà la torratxa.
Pràcticament no es conserven peces originals de la torratxa; per tant, per a la reconstrucció s’utilitzen pedres i vitralls nous, a imatge i semblança dels originals. El que sí que s’aprofita és gran part dels ferros que coronaven la torratxa i que servien de suport a un penell que indicava els punts cardinals i culminava amb un vaixell que simbolitzava una embarcació de Jaume I en la conquesta del Mediterrani. Encara que el vaixell es conserva, com que es troba en mal estat i caldria fer-hi un treball de restauració i reconstrucció molt profund, s’ha optat per guardar la peça com a element museístic i reproduir-ne un de nou.
La complexitat tècnica que suposa tirar endavant un projecte tan ambiciós com aquest ha causat un retard en les obres que, finalment, estaran llestes el primer trimestre del 2026, segons les previsions de la mateixa constructora Constècnia.
Descripció de l’antiga torratxa de la Casa Navàs
La torratxa té una alçària de vuit metres, a la qual s’afegeixen uns quatre metres i mig de la glorieta de ferro, i el seu diàmetre és d’un metre i mig. Estava situada a la cantonada entre les façanes del carrer de Jesús i de la plaça del Mercadal, i la formaven dos cossos de planta octogonal. El cos inferior estava situat a l’altura de la segona planta de la casa, i hi estava adossat; mentre que el cos superior disposava de les vuit cares vistes, ja que sobresortia per damunt de la línia de cornisa, i arribava fins als 17,50 metres sobre el nivell de la plaça.
Entre els dos cossos, així com a l’arrencada de la torratxa i al seu coronament, es disposava d’una faixa de pedra decorada amb motius escultòrics vegetals, delimitada per cornises de diverses tipologies i estils. A la faixa central, entre els dos cossos, a la cara perpendicular a la cantonada, hi havia una gàrgola en forma de drac. Totes les cares vistes de la torratxa eren cobertes amb vidres rectangulars glaçats i acabades a la part superior amb vitralls amb motius vegetals florals.
Al coronament hi havia una faixa de pedra esculpida, a mode de barana octogonal. A la part superior es disposava d’una glorieta d’elements de forja, amb motius vegetals. Des del centre de la glorieta, s’erigia una barra vertical a la part superior de la qual hi havia un penell que indicava els punts cardinals, també de ferro coronat per un vaixell que simbolitzava el de Jaume I. La funció de la torratxa era decorativa i de mirador.
