- La propietat de la Casa Navàs ha adquirit la pintura original d’un dels paisatgistes catalans més destacats.
Un estudi elaborat recentment ha descobert que el gran mosaic que presideix l’entrada de la Casa Navàs va ser pintat per Joaquim Mir i Trinxet (1873-1940), un dels màxims exponents de la pintura postmodernista, considerat com un dels millors paisatgistes de la seva generació i, probablement, de tota la pintura catalana moderna. La descoberta ha anat a càrrec de la historiadora de l’art i especialista en mosaics Marta Saliné i Perich, en col·laboració amb el també historiador de l’art Jordi March Barberà, durant la preparació d’una conferència del IV Congrés Internacional CoupDeFouet dedicat a l’obra de Lluís Domènech i Montaner.
Aquesta important descoberta evidencia la magnificència que representava el Modernisme i la seva arquitectura. Tan sols en el disseny d’un espai com és el mosaic de l’escala principal, hi van participar moltes persones, entre artesans i artistes, entre els quals hi havia alguns dels màxims exponents artístics de l’època com el decorador Gaspar Homar i el seu col·laborador Josep Pey o, tal com ara s’ha revelat, Joaquim Mir, un dels noms destacats de la segona onada de la pintura modernista o postmodernista.
Es demostra, així, per un costat, que la Casa Navàs i la seva història és ben viva perquè encara hi ha molts aspectes per descobrir i desxifrar i, per un altre, que els edificis modernistes de l’època són obres d’art total, ja que hi conviuen obres dels millors artistes del moment.
La història de la pintura i el mosaic
Durant la construcció de la Casa Navàs, igual com feia en la resta d’edificis que projectava, el mateix Domènech i Montaner devia dibuixar un petit esbós per plasmar al mosaic que havia de presidir l’accés principal de la casa. En aquest cas, de ben segur que volia que evoqués un paisatge amb perspectiva per tal de donar profunditat a l’espai.
Posteriorment, tal com ho revela l’estudi, es va escollir el pintor barceloní Joaquim Mir i Trinxet per traslladar aquell esbós a una pintura d’escala reduïda, adaptada al lloc on s’havia d’instal·lar el mosaic. Al llarg d’aquella època, entre el 1903 i el 1906, Mir va fer estada a l’Institut Pere Mata per refer-se d’un accident que va patir a Mallorca, etapa en què feu amistat amb els cercles culturals de Reus. Després, passà una temporada entre l’Aleixar i Maspujols pintant un seguit d’obres paisatgístiques de la zona del Baix Camp, abans de fixar la seva residència, la Casa Mir, a Vilanova i la Geltrú.
En el dibuix, com en una falsa finestra, se’ns obre un paisatge florit en forma de jardí. Hi podem observar elements paisatgístics típics del territori, com els ametllers en flor que dominen l’escena, un clar exemple de la importància d’aquest fruit per a la ciutat a principis del segle xx. Tanmateix, el quadre també presenta influències dels jardins romàntics de l’època, hi destaca el templet circular amb columnes, en forma de tholos, coronat amb una cúpula.
A continuació, aquest dibuix d’escala reduïda es va traslladar a Gaspar Homar (1870-1955), el decorador d’interiors amb més renom del Modernisme català, estret col·laborador de Domènech i Montaner durant la construcció de diferents edificis com la Casa Navàs, ja que és a qui s’encarrega dissenyar-ne i decorar-ne els interiors. Josep Pey, dibuixant i pintor col·laborador d’Homar, traspassà el dibuix a escala real i hi feu algunes petites variacions amb detalls més precisos que el guaix de Joaquim Mir no contempla, però necessaris per traspassar-lo a l’art aplicada.
El mosaic està format per un conjunt de tessel·les que combinen dos tipus de materials. Per una banda, hi ha ceràmica i, per l’altra, hi ha vidre venecià, provinent de Murano. Aquest segon element propicia que alguns detalls brillin intensament amb la llum. Tot i que es desconeix qui va ser el mosaïcista que va realitzar-lo, sí que se sap que el mateix Pey se n’ocupà de la direcció i producció. La col·locació la va portar a terme l’empresa de Josep Vidiella Ribot, un contractista d’obres reusenc que residia a l’antic camí de Salou.
La Casa Navàs adquireix la pintura original de Joaquim Mir
Marta Saliné identificà la pintura de Mir entre els lots d’una subhasta d’art celebrada a Madrid. Després de contactar amb la casa de subhastes, ella i Jordi March van localitzar el propietari de l’obra, el col·leccionista i galerista Ramon Gento, que facilità l’estudi del quadre per part dels dos historiadors. Saliné i March comunicaren a la direcció de la Casa Navàs la troballa i, al seu torn, la Casa Navàs es va posar en contacte amb el col·leccionista. Finalment, es va formalitzar un acord de compra amb la finalitat que la pintura pugui tornar a la Casa Navàs, l’indret per al qual va ser pensada i creada. Durant uns quants dies aquest quadre s’exposarà a la Casa Navàs perquè el públic que la visiti el pugui apreciar.
Es tracta d’un guaix atípic, que no ocupa el total del llenç, ja que s’hi observen clarament els límits que marquen les columnes i els arcs superiors projectats a la paret de l’entrada principal. Aquest fet demostra que l’obra va ser dibuixada exclusivament per ser reproduïda en aquell espai.
Biografia de Joaquim Mir i Trinxet
Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 7 de gener de 1873 – Barcelona, 27 d’abril de 1940), va ser un pintor català pertanyent a la segona generació de pintors modernistes, també anomenats postmodernistes.
Format a l’Escola de la Llotja de Barcelona, la seva joventut va ser determinada per l’interès artístic. Freqüentava Els Quatre Gats, cafè i sala d’exposicions que actuava com a nucli cultural de la ciutat de Barcelona, on probablement va tenir contacte amb un jove Pablo Picasso. També va formar part de la «Colla del safrà», juntament amb artistes tan importants com Isidre Nonell o Ramon Pitchot. De fet, aquest grup artístic marca la primera etapa de Mira, amb una pintura de tonalitats groguenques.
Va fer cap a Mallorca acompanyat de Santiago Rusiñol, i és allà on va descobrir tot el seu potencial pel que fa al color i la llum en la pintura. De fet, Mir es considera un pintor proper a l’estil impressionista, encara que ell mai s’hi va considerar. La seva obsessió era la plasmació de la llum, fet que el va convertir en un artista pioner a casa nostra; es va aproximar a una concepció abstracta de la pintura a principis del segle xx.
De les seves obres més importants destaquen La catedral dels pobres (1898), de la fase de joventut de l’artista, interessant perquè ens mostra l’etapa inicial de construcció del temple de Gaudí. També sobresurt Coves de Mallorca (1903), decoracions fetes per la Casa Trinxet de Puig i Cadafalch, o Poble escalonat (1909), un exemple de la seva producció al Baix Camp com a gran paisatgista i lumínic.
Tot i no haver estat ni a París ni a Roma fent estada d’aprenentatge, sí que va establir-se a Madrid, on l’any 1899 guanyà el segon premi de l’Exposició Nacional de Belles Arts. Entre altres ciutats, va exposar la seva obra a Venècia, Amsterdam, Nova York, Washington i Buenos Aires.