El grup empresarial Masergrup finançarà la totalitat de la torratxa que serà una realitat el primer semestre del 2025
La Casa Navàs de Reus reconstruirà l’antiga torratxa destruïda per l’impacte d’una bomba de la Guerra Civil l’any 1938. Amb aquesta restitució, la façana de la casa recuperarà l’aspecte original projectat per Lluís Domènech i Montaner a principis del segle xx. L’obra suposa el pas definitiu perquè la Casa Navàs llueixi tant per dins com per fora tal com va ser concebuda i es reafirmi com una peça única del modernisme europeu. El projecte de reconstrucció de la torratxa ha estat dissenyat pels arquitectes Joan Tous i Pau Jansà, i el conservador-restaurador Pau Arroyo, i anirà a càrrec de la constructora de la Selva del Camp Constècnia. L’objectiu és que estigui acabada abans de la Setmana Santa del 2025.
Reus va ser una de les ciutats catalanes més bombardejades durant la Guerra Civil Espanyola. En un dels molts bombardejos que va patir el nucli antic de la ciutat, el 26 de març del 1938 una bomba afectà directament la Casa Navàs, a causa de la qual va perdre bona part del darrer pis i de la teulada, així com el capcer i la torratxa cantonera.
Després de la guerra, entre els anys 1940 i 1943, Joaquim Blasco i Maria Font de Rubinat van fer reconstruir el segon pis per tornar-lo a fer habitable, però per qüestions pressupostàries van haver de prescindir dels elements ornamentals de la façana, com el capcer o la torratxa. La façana de la Casa Navàs va mantenir aquest aspecte inacabat fins que l’actual propietat la va adquirir el 2018 i es va marcar l’objectiu de retornar-li la fisonomia original. Tan sols dos anys després, el 2020, ja es va recuperar el capcer, la restauració més ambiciosa que s’havia fet fins aleshores a la casa i el 2025 serà el torn de la torratxa.
El darrer pas: la reconstrucció de la torratxa
Després de la restitució del capcer, la propietat de la Casa Navàs ha volgut materialitzar la reconstrucció definitiva de la façana i aixecar de nou la singular torratxa que presidia la cantonada de l’immoble abans de la guerra. A partir d’ara, doncs, la casa no només tindrà l’aspecte interior original dissenyat per Domènech i Montaner, sinó també l’exterior que fins ara evocava un edifici inacabat.
Entre els anys 2022 i 2023, els arquitectes Joan Tous i Pau Jansà, i el conservador-restaurador Pau Arroyo —el mateix equip que es va fer càrrec del capcer— van desenvolupar el projecte de reconstrucció de la torratxa. Per ser el màxim fidels possibles al projecte original, Arroyo va realitzar un laboriós estudi a partir de la documentació fotogràfica i gràfica localitzada, dels fragments conservats a la Casa Navàs o en d’altres indrets, i d’altres edificis de Domènech i Montaner.
A mitjan 2023, la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural del Camp de Tarragona de la Generalitat va donar el vistiplau a la intervenció proposada, un pas imprescindible perquè la Casa Navàs està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). A partir d’aquell moment es va iniciar el procés de selecció de l’empresa que s’havia d’encarregar de la reconstrucció i, finalment, l’escollida va ser la selvatana Constècnia. Segons el calendari previst, entre els mesos de juny i desembre d’enguany es construirà la rèplica de la torratxa al taller i, a principis de gener del 2025, es començarà a col·locar sobre la Casa Navàs. La totalitat de les obres estan finançades pel grup empresarial Masergrup i l’objectiu és que es pugui inaugurar abans del període de Setmana Santa.
El procés de col·locació de la torratxa no interferirà en cap moment les visites i les activitats programades a l’interior de la Casa Navàs, les quals es podran desenvolupar amb tota normalitat.
Reconstrucció a càrrec d’empreses capdavanteres
Sota la supervisió de Tous i Jansà, el projecte l’executarà l’empresa Constècnia. Aquesta constructora de la Selva del Camp s’ha encarregat també de la recent restauració de l’interior de la botiga de la Casa Navàs i, a més, compta amb una dilatada experiència en projectes de rehabilitació o de reconstrucció de monuments històrics. Ha treballat, per exemple, en el castell de la Selva del Camp, el teatre romà de Tarragona, el Convent de les Arts d’Alcover, el monestir de Santes Creus, el museu Mas Miró de Mont-roig del Camp, l’església del castell monestir d’Escornalbou o els castells de l’Albiol o d’Ascó.
Per la seva banda, l’empresa L’Art del Vitrall és qui s’ocuparà dels vitralls que lluïa la torratxa. Aquest taller, conegut per la Casa Navàs perquè ja ha restaurat alguns vitralls interiors, va obrir portes al centre de Sabadell l’any 1984 i, des de llavors, s’ha especialitzat en la realització i restauració de vitralls, sota la direcció del mestre vitraller Joan Serra Renom.
Els treballs en pedra els assumirà el mestre picapedrer de la Selva del Camp Florenci Andreazini. Igual que va fer Domènech, la pedra utilitzada per a la reconstrucció procedirà de Vinaixa i en aquest cas estarà subministrada pels Germans Balagué. Després d’un important procés de reflexió s’ha decidit que, tal com es va fer amb el capcer, els motius ornamentals de cada una de les peces de pedra seran esculpits de forma artesanal.
Finalment, serà Juli Rio Peris, artesà de la forja de Bellver de Cerdanya qui s’ocuparà de fer tots els treballs en ferro que culminen la torratxa de la Casa Navàs; d’entre els quals, destaca especialment el vaixell de Jaume I que presideix l’obra.
Procés de reconstrucció de la torratxa
Pràcticament no es conserven peces originals de la torratxa; per tant, per a la reconstrucció s’utilitzaran pedres i vitralls nous, a imatge i semblança dels originals.
El que sí que s’aprofitarà serà gran part dels ferros que coronaven la torratxa i que servien de suport a un penell que indicava els punts cardinals i culminava amb un vaixell que simbolitzava una embarcació de Jaume I en la conquesta del Mediterrani. Encara que el vaixell es conserva, com que es troba en mal estat i caldria fer-hi un treball de restauració i reconstrucció molt profund, s’ha optat per guardar la peça com a element museístic i reproduir-ne un de nou.
La torratxa té una alçària de vuit metres, a la qual s’afegeix un metre i mig de la glorieta de ferro, i el seu diàmetre és d’un metre i mig. A causa de la seva esvelta estructura, la construcció d’aquesta peça és força més complexa que la del capcer i requereix una precisió mil·limètrica. Per aquest motiu, seguint el mateix sistema que es fa amb les torres de la Sagrada Família, s’ha decidit que primer es construirà tota la peça en una de les naus de Constècnia. Quan s’hagi comprovat que tot encaixa a la perfecció es desmuntarà i aleshores es traslladarà a la Casa Navàs per fer el muntatge definitiu per blocs.
En ambdós casos primer s’aixecarà l’estructura metàl·lica d’acer inoxidable, amb les escales, i després es muntaran els elements de pedra lligats a l’estructura metàl·lica. Finalment, es col·locaran els vitralls i les peces de forja decoratives. La previsió és que els treballs durin deu mesos, set a taller i tres a la plaça del Mercadal.
Descripció de l’antiga torratxa de la Casa Navàs
La torratxa estava situada a la cantonada entre les façanes del carrer de Jesús i de la plaça del Mercadal, i la formaven dos cossos de planta octogonal. El cos inferior estava situat a l’altura de la segona planta de la casa, i hi estava adossat; mentre que el cos superior disposava de les vuit cares vistes, ja que sobresortia per damunt de la línia de cornisa, i arribava fins als 17,50 metres sobre el nivell de la plaça.
Entre els dos cossos, així com a l’arrencada de la torratxa i al seu coronament, es disposava d’una faixa de pedra decorada amb motius escultòrics vegetals, delimitada per cornises de diverses tipologies i estils. A la faixa central entre els dos cossos, a la cara perpendicular a la cantonada, hi havia una gàrgola en forma de drac. Totes les cares vistes de la torratxa eren cobertes amb vidres rectangulars glaçats i acabades a la part superior amb vitralls amb motius vegetals florals.
Al coronament hi havia una faixa de pedra esculpida, a mode de barana octogonal. A la part superior es disposava d’una glorieta d’elements de forja, amb motius vegetals. Des del centre de la glorieta, s’erigia una barra vertical a la part superior de la qual hi havia un penell que indicava els punts cardinals, també de ferro coronat per un vaixell que simbolitzava el de Jaume I. La funció de la torratxa era decorativa i de mirador.
La Casa Navàs en restauració constant
Des que es va obrir al públic, la propietat de la Casa Navàs treballa constantment en la conservació i restauració de l’edifici modernista. De fet, a l’interior molt sovint s’hi estan fent accions de millora.
En els darrers anys, s’ha restaurat completament l’antiga botiga de teixits i l’escala interior —coneguda com a escala de servei—, i hi ha hagut intervencions en àmbits com els vitralls o la fusteria, que inclouen la reparació de terres i el tractament de finestres i persianes. I, a l’exterior, es van restaurar les antigues làmpades existents de la façana del carrer de Jesús.
Sens dubte, però, l’obra més destacada, fins ara, havia estat la restitució del capcer que va tenir lloc el 2020.
