Lluís Domènech i Montaner neix a Barcelona el 21 de desembre del 1850. És fill de Pere Domènech i Saló, un editor i enquadernador de prestigi, i Maria Montaner Vila, provinent d’una família benestant de Canet de Mar.

Només inaugurar-se l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, hi entra com a professor, juntament amb José Vilaseca Casanovas, i exerceix com a director del centre educatiu fins al 1920. Aquest càrrec li serveix per marcar les pautes del modernisme català i ser mestre de grans arquitectes del moment, com ara Antoni Gaudí.

El mateix 1875 es casa amb Maria Roura Carnestoltes, filla d’una nissaga de navegants adinerats de Canet de Mar, amb qui té vuit fills. La família viu a Barcelona, però segueix estiuejant a Canet de Mar, el seu poble natal.

Funda Unió Catalanista i l’any següent és nomenat president del partit polític, juntament amb Enric Prat de la Riba, que hi actua com a secretari. El 1901 el partit es fusiona amb la Unió Regionalista i es constitueix la Lliga Regionalista, formada majoritàriament per la burgesia catalana que defensava una Catalunya lliure, forta i autònoma.

Aquest és un període de plenitud arquitectònica per a Domènech i Montaner. El 1905 s’inicien les obres per a la construcció del nou complex hospitalari, on segueix i millora els conceptes avantguardistes aplicats a l’hospital psiquiàtric Pere Mata. El 1911 s’inaugura el primer grup de construcció i, a partir del 1914, el fill de Domènech és el responsable d’acabar la construcció.

En els últims anys de la seva vida Domènech i Montaner es distancia dels grans projectes arquitectònics per dedicar-se a la investigació arqueològica i històrica. Cal destacar els manuscrits sobre la història de Catalunya i l’heràldica catalana, redactats a la Masia Rocosa de Canet de Mar, on passa gran part del final de la seva vida, ja que pateix un càncer d’estómac que li fa delegar tota l’activitat professional en el seu fill Pere Domènech Roura. Mor a Barcelona als 73 anys i és enterrat al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona, malgrat que la seva última voluntat era ser enterrat al panteó familiar de Canet de Mar.