Modernisme en estat pur
Un dels millors exemples del Modernisme a escala europea
Rere la imatge actual d’edifici malmès, s’hi amaga l’interior més complet, fantasiós i esplèndid del modernisme català. Entrar a la casa és com endinsar-se en un gran jardí artificial ple de floritures en el qual destaquen els vitralls de més de dos-cents metres quadrats de superfície entre claraboies, envans, portes i finestres.
Plena d'història
La Casa Navàs és, per la seva singularitat, un dels millors exemples del Modernisme a escala europea. Construïda entre el 1901 i el 1908 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i el decorador Gaspar Homar, és l’única obra modernista del país que ha arribat fins als nostres dies tal com es va estrenar.
L’edifici, el va encarregar Joaquim Navàs, un ric comerciant de teixits, en una època en què Reus estava en plena efervescència. Navàs i la seva esposa, Pepa Blasco, van demanar a Domènech i Montaner la construcció d’una casa botiga en una de les cantonades de la plaça del Mercadal. La comanda tenia un pressupost quasi sense límits, d’aquí que es convertís en una de les obres més luxoses de l’arquitecte barceloní.
Com a segona capital catalana, Reus va ser una de les ciutats més bombardejades durant la Guerra Civil Espanyola i la Casa Navàs també en va patir els efectes. A causa d’una de les bombes, l’any 1938 va perdre la torre, gran part de la teulada i algunes de les dependències del segon pis van quedar destruïdes. Després de la guerra, bona part de les estances van ser restaurades pels mateixos propietaris; però per qüestions pressupostàries van haver de prescindir d’alguns elements ornamentals de la façana com el frontispici o la torratxa. La nova propietat de la Casa Navàs va reconstruir el frontispici l’any 2020 i actualment es treballa en la reconstrucció de la torratxa que serà una realitat el 2025.
Dins la casa, s’hi amaga l’interior més complet, fantasiós i esplèndid del modernisme català. Entrar a la casa és com endinsar-se en un gran jardí artificial ple de floritures en el qual destaquen els vitralls de més de dos-cents metres quadrats de superfície entre claraboies, envans, portes i finestres. També es conserven intactes gairebé tots els elements decoratius, com el mobiliari, les tapisseries brodades, ceràmiques, pintures, teixits de seda, làmpades, estors… Per fer tots aquest treballs, Domènech i Montaner es rodejà dels millors artesans de l’època com van ser Gaspar Homar, Lluís Bru, Antoni Rigalt, Jeroni Granell, Eusebi Arnau, Pujol i Bausís o Hipòlit Montseny.
La casa, construïda a principis del 1900, manté totes les estances i el mobiliari original; això la converteix en una visita obligada per tots els amants del Modernisme, l’arquitectura, la història d’aquella època i del bon gust en general. Segur que la visita no us deixarà indiferents. Us hi esperem!
Des de 1901 fins avui
L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner comença a dissenyar la Casa Navàs. És un encàrrec de Joaquim Navàs i Pepa Blasco, aquests comerciants tèxtils lliuren un xec en blanc a l’arquitecte perquè disposi del pressupost que necessita i li donen llibertat total de creació.
Era tant important el negoci per la família que, amb la casa encara en construcció, van inaugurar la botiga. Ràpidament es va convertir en la botiga tèxtil més important de la ciutat i del sud de Catalunya.
Amb l’edifici encara en construcció, es va voler tancar amb una galeria d’arcs la terrassa del carrer de Jesús.
Domènech i Montaner tenia l’encàrrec de construir una casa botiga per als Navàs-Blasco. El primer que acaben és la botiga, que s’obre al públic l’any 1905.
A la casa hi instal·len totes les comoditats possibles del moment, com per exemple, el telèfon, llum elèctrica i, un sistema de calefacció radiant.
Una bomba explota al xalet que el Joaquim i la Pepa tenien a la Boca de la Mina. Se’n desconeix l’autoria. Tot i que no es lamenten danys humans, el comerciant s’espanta i se’n va a viure amb la seva esposa a Barcelona. Baixen sovint a supervisar les obres i a visitar la família.
Aquest és l’any en què oficialment es va acabar de construir la Casa Navàs, malgrat que encara van estar treballant a l’interior uns anys més.
Tal com ho acredita un rebut conservat de l’època, aquest és l’any en què es va col·locar el darrer vitrall de la casa. Es tracta del vitrall que separa les escales del vestíbul.
Aquest és l’any en què oficialment es va acabar de construir la Casa Navàs, malgrat que encara van estar treballant a l’interior uns anys més.
Any de la mort de la senyora de la casa. Joaquim Navàs i Pepa Blasco no tenen descendents, així que reparteixen el llegat entre els nebots d’ella. El seu fillol, Joaquim Blasco, hereta la Casa Navàs. S’hi trasllada a viure amb la seva esposa, Maria Font de Rubinat, i els seus fills.
Reus va ser la tercera ciutat catalana més bombardejada durant la Guerra Civil. La parella Blasco-Font de Rubinat decideixen no abandonar la Casa Navàs durant la Guerra Civil Espanyola, malgrat que la majoria de reusencs va abandonar el centre de la ciutat a causa dels constants bombardejos. Una d’aquestes bombes va impactar contra la casa el 26 de març del 1938 i en va destruir part de la banda superior esquerra, la torratxa i el capcer de l’edifici. La família aleshores es trasllada a viure a Salou. bombardejos. Una d’aquestes bombes va impactar contra la casa el 26 de març del 1938 i en va destruir gran part de la segona planta, la torre i el capçal de l’edifici. La família aleshores es trasllada a viure a Salou.
Reus va ser la tercera ciutat catalana més bombardejada durant la Guerra Civil. La parella Blasco-Font de Rubinat decideixen no abandonar la Casa Navàs durant la Guerra Civil Espanyola, malgrat que la majoria de reusencs va abandonar el centre de la ciutat a causa dels constants bombardejos. Una d’aquestes bombes va impactar contra la casa el 26 de març del 1938 i en va destruir part de la banda superior esquerra, la torratxa i el capcer de l’edifici. La família aleshores es trasllada a viure a Salou. bombardejos. Una d’aquestes bombes va impactar contra la casa el 26 de març del 1938 i en va destruir gran part de la segona planta, la torre i el capçal de l’edifici. La família aleshores es trasllada a viure a Salou.
Aquest any, Joaquim Blasco i Maria Font de Rubinat decideixen començar les obres de rehabilitació de la
Casa Navàs; la prioritat és reconstruir l’estructura perquè la casa torni a ser habitable. Les obres s’allarguen fins al 1943. Tot i això, l’any 1942 Joaquim Blasco es trasllada a Múrcia per qüestions laborals i més endavant hi aniria la resta de la família.
Acabades les obres de reconstrucció lloguen la Casa Navàs. Primer, s’hi instal·la un notari; al cap de poques setmanes, un altre notari i finalment, l’any 1945 hi va ha viure el doctor Nolla. Molts reusencs recorden l’època en què tenien el privilegi d’anar al metge a l’edifici més singular de la ciutat. Els Nolla són les persones que més anys gaudeixen de la casa, s’hi estan gairebé 40 anys.
Acabades les obres de reconstrucció lloguen la Casa Navàs. Primer, s’hi instal·la un notari; al cap de poques setmanes, un altre notari i finalment, l’any 1945 hi va ha viure el doctor Nolla. Molts reusencs recorden l’època en què tenien el privilegi d’anar al metge a l’edifici més singular de la ciutat. Els Nolla són les persones que més anys gaudeixen de la casa, s’hi estan gairebé 40 anys.
El propietari de la Casa Navàs mor l’any 1976. Joaquim Blasco deixa la casa en herència als seus dos fills grans: el Joaquim i el Jaume Blasco Font de Rubinat.
L’any 1982, Maria Font de Rubinat, ja vídua i rondant els vuitanta anys, s’instal·la a la Casa Navàs amb el seu fill Joaquim. Hi va viure fins al darrer dels seus dies, l’any 1999. La Maria i els seus fills van protegir la casa de qualsevol renovació i modernització; a més, van invertir-hi tots els diners que van poder. Entre altres coses, van comprar els edificis del costat de la Casa Navàs per protegir-la i van restaurar gran part dels vitralls que s’havien destruït durant la guerra.
El 15 de juny del 2009 mor Joaquim Blasco, que ‒després de la defunció de la seva mare‒ continuava passant la major part del dia a la Casa Navàs. Amb la seva mort, la casa passa a mans dels seus germans: la Pepa, el Màxim i la Dolors. Ells s’encarreguen de restaurar la tribuna de la façana i els arcs del terrat.
El novembre del 2017, un empresari reusenc decideix comprar la major part de la casa per obrir-la al públic, ja que fins aleshores només es podia visitar un dia a la setmana. Una tercera part encara resta en mans d’una de les hereves de la família Blasco-Font de Rubinat.
L’estiu del 2018 la Casa Navàs va obrir les seves portes als visitants per no tornar-les a tancar, des d’aleshores la casa es pot visitar cada dia. En aquests moments la propietat està estudiant quins treballs de restauració i museïtzació cal fer en aquesta joia del Modernisme europeu.
L’any 2020, la propietat de la Casa Navàs reconstrueix el capcer que cornava la façana principal de l’edifici, destruït durant el bombardeig del 1938. Aquest fet suposa l’inici de la recuperació de la imatge exterior de la casa. La reconstrucció es va fer a imatge i semblança de la peça original però amb petits matisos que eviten el fals històric.
L'equip, avui
La Casa Navàs compta amb una quinzena de treballadors que diàriament s’esforcen per oferir al visitant una experiència inoblidable. Llicenciats en Història de l’Art, Periodisme, Turisme, Filologia, Enginyeria o Belles Arts, la major part de la plantilla s’ocupa, principalment, d’atendre als clients i de guiar-los per l’interior de la casa. Més enllà de l’equip de guies, hi ha la direcció i un altre equip que s’encarrega del manteniment i la restauració de la casa, així com de les activitats més artístiques. També hi ha professionals externs que s’encarreguen de tot l’apartat digital i de disseny gràfic. En definitiva la Casa Navàs està formada per una plantilla molt transversal pensada per donar un servei immillorable a tots els amants d’aquesta obra única de Lluís Domènech i Montaner.
